SANT TORNEM-HI

Hola,

Ja sé que al setembre vaig dir que tornaria a escriure però no ho he fet fins avui. Han passat moltes coses desde alheshores. Ara estem al Nadal, bé, el Nadal ja ha passat, estem a punt d'acabar aquest maleït 2009 i dic maleït perque ha sigut uns dels pitjors anys de la meva vida que si no el pitjor.

No us penseu pas que he estat aturada, sense fer res, tancada a casa, nooo. No he parat! Ara estic estudiant dos meravellosos cursos del SOC, un de Photoshop i l'altre de Gestions Informàtiques Avançades. Aquest segon no es que m'apasioni però al menys estic ocupada, tinc contacte amb altre gent, gent que està en la mateixa situació que jo, a l'atur. Dona igual el que feien abans, ara tots sóm iguals, companys de l'atur que fem classes per reciclar-nos, per aprendre coses i per passar el temps, la questió és no estar sense fer res.

A part d'aixó estic fent de mare, mare estressada, histèrica, etc... o sigui una mare normal!. Ara tinc contacte amb les mares i pares de les classes de les nenes, vaig als Festivals, al Partits de Basquet, les porto aqui, les recullo allà. Tot el que no he pogut fer durant molts anys, de fet desde que vaig tornar de la primera baixa maternal.

També conec Castellar i els seus serveis, a l'igual que Sabadell, ara baixo molt poc a Barcelona, em fa molta mandra. Prefereixo quedar-me pel Vallès.

Ah! que no s'em oblidin les companyes de l'Anglès que les estimu molt. Gràcies a aixó fem menys tedioses les classes d'anglès, je, je. Realment, a vegades són un pal.

I per suposat, el gimnàs. Ah! el gimnàs, que al principi em feia vergonya anar-hi perque estava plena de complexos i no coneixia a ningú (més aviat m'amagava) i ara, sempre em paro a xerrar amb una o altre o a prendre un café o a fer un SPA a la Sala d'Aïgues...

Sembla mentida aixó de no treballar com millora les relacions personals, de cop i volta t'en adones que t'estaves perdent una tercera part de la teva vida, no tot era només treballar, hi ha vida, gent, amics més enllà només s'ha de creuar una fineta línia.

I no em vull deixar a les meves amigues del café: la Iris, l'Eva i la Montse, les vaig trobar quan estava de baixa, i amb la moral molt baixa i elles em van retornar les ganes de ser persona, de ser dona, mare i esposa. Sempre ha estat allà quant les he necessitat.

També tinc una amiga molt especial que encara que és més jove que jo, em fa de mare. La mare que tanta falta em fa. Té una paciència mooolt gran. És la gran Cel·li.

I per acabar, dir que tinc dos angelets de la guarda. Un home i una dona. Tots dos han estirat de mi en moments diferents però molt importants en la meva vida, i tots dos han treballat amb mi, mira qui ho havia de dir. Són la Carme i el Francesc. Ells han estat i hi estan encara al meu costat. Són grans amics que t'ho donen tot sense demanar res a canvi. Són relacions que amb els anys han madurat i com el bon vi, són encara millors.

I tots dos han insisit en que expliqués les meves vivències en aquest blog, és per aixó que els hi dedico a ells.

Prometo escriure més sovint. Ara, al gener començo un curs de Thermomix i m'endinsaré dins aquest món. Ja us explicaré les meves vivencies que segur seran molt divertides.

Bé, espero que hagueu passat un Bon Nadal i que tingueu una Molt Bona Entrada de l'Any 2010.

Fins aviat...